Confessions d'un excapellá de Taull explica la história de Francesc Ribes, un mossén heterogeni que ha passat per les parróquies de Puigcerdá (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978). El llibre parla de la seva infáncia a Taull, del seu pas pel seminari de la Seu d'Urgell, on s'hi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius, els companys, les rutines diáries i el sistema disciplinar. Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior abans i després del Concili del Vaticá II i la insólita história del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordás i humana sobre la jerarquia eclesiástica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar l'església per convertir-se en professor. Confessions d'un excapellá de Taull és un relat mordaÇ i heterogeni, que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església, amb una sinceritat descarnada i inusual.
