Compadir-se és posar-se en la pell de l'altre, patir amb el seu patiment, peró aixó no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d'aquell moment. En aquest punt, té molta relleváncia la sensibilitat, la visió, l'audició, el que captem de l'altre, peró la representació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.
