"A la llum dels poetes que cita Dylan Thomas, Sylvia Plath, Leopoldo María Panero, Pedrolo, Anne Sexton i, amb significativa insisténcia, Felícia Fuster i Maria-Mercé MarÇal , l autora configura un paisatge sempre obac en qué reflexiona entorn no només de la creació poética, sinó també de la vida i la mort, la memória i l oblit, l amor i el desamor. I ho fa amb imatges volgudament brutals que combinen el fred i la pell, la tenebra amb la sal d alta mar, la casa i la barbárie d Europa, el foc amb la neu no en va el seu primer poemari s intitulava Dos hiverns i un incendi : «Som dos miralls aïllats / som la pols de l amor incinerat / i aquesta pols ens va colgant / com la neu que ara cobreix / la nostra casa en venda»." Del próleg de Mireia Calafell.
