"Vaig passar tota la meua joventut a la vora d'una caserna de l'exércit francés, on treballava mon pare, metge militar. Potser els meus lectors s'han adonat que molts protagonistes de les meues novel·les es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi un vincle visceral amb l'exércit francés, mai no he portat galons d'oficial. Els meus resultats a les proves de selecció de l'exércit em van atorgar el coeficient intel·lectual d'un ximpanzé mitjá. Vaig acceptar el veredicte, sense falsa modéstia. Malgrat tot el que sé, malgrat tots els llibres d'história que he llegit, malgrat les meues conviccions catalanistes encara mantinc un real afecte per l'exércit francés. Entre els militars, he conegut gent més culta i més oberta que entre els professors jacobins que m'ha tocat tractar. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de venÇuts que continuen creient en valors tan caducats com les piastres de la Banca de la Indoxina. Havien oblidat d'eliminar, de llur diccionari personal, mots com honor, coratge, sacrifici. Miraven cap al cel, amb els ulls confiats, tot i que pressentien que Déu ja no entenia el francés."
