En correspondència amb el món on vivim, Els prats lluminosos és poesia altament impura, contaminada per la realitat fins que, si és encara possible, la paraula es fa seva la celebració de petites veritats que per atzar aconsegueixen transcendir. Es tracta de refer el camí del poema sense mapes, amb la passió de conquerir un pam de realitat. Els poemes de Valentí Puig pretenen una resiliència que vagi més allà de l'estètica lírica, enfront dels dominis algorítmics i el mimetisme intel·lectual.
á á á á á Vents benignes sacsen la massa daurada,
á á á á á entre muntanyes blavenques. Recorda'm
á á á á á la hist.ria sobirana del blat, i també voldria
á á á á á saber com és que tanta llum ve de segles, intacta,
á á á á á d'un gran sol desentès de la maldat dels homes.
