En aquestes «memòries de fum», Antoni Llena mira dexplicar una consciència artística a partir de mancances i pors, en un fresc que es va desplegant com un mural farcit de contradiccions. Primer hi esbossa lentorn familiar, la coneixença de la primera persona amb qui va relacionar-se i amb la qui encara viu, la permanència duna amistat. Hi continua explicant la seva singular descoberta de lart, el seu voler estar al món des de la distància, de cercar la modernitat des de lanacronisme. La seva aposta de viure al món des de fora del món. El seu descobriment de lart, els seus interessos i ambicions. La seva aposta particular i les arrels que lhan feta créixer. La lluita per trobar un espai propi, trencador, però que no estigués deslligat de la tradició. Les personalitats artístiques que lhan format. Les obres que ha fet i les que lhan senyat. El camí fet sense haver-se plantejat de traçar-se fites per aconseguir-lo. Lerotisme, els amors i les fòbies i un llarg etcètera. Lentendre lart com un fet polític deslligat de les opcions polítiques de moda. I, tot plegat, intentant que sigui ben escrit.
