Ara mateix vivim en l'ull de l'huracá, en la crisi de totes les crisis. En aquest racó d'Europa i del món, se'ns está dient que s'ha acabat el bróquil, que ja no hi ha contracte social, que la democrácia i els drets socials no tenen per qué ser compatibles. I que ho hem d'acceptar perqué no hi ha més remei. Peró la democrácia no és votar per poder canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és el fruit d'una profunda desigualtat, una desigualtat que el capitalisme financer només contribueix a augmentar, una desigualtat afavorida per una democrácia on decideixen els diners i no la gent. I mentrestant, l'austeritat que se'ns imposa no serveix per sortir de la crisi, sinó perqué alguns se n'aprofitin, aprimant drets com mai i privatitzant alló que fins ara era públic.
